Histbria de la Cartografia. I11 curs: La cartografia italiana (Barcelona, de febrer de 1992)


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Histbria de la Cartografia. I11 curs: La cartografia italiana (Barcelona, de febrer de 1992)"

Transcripción

1 DOCUMENTS D' ANALISI GEOGR~ICA 22,1993, pp Histbria de la Cartografia. I11 curs: La cartografia italiana (Barcelona, de febrer de 1992) Montserrat Galera i Monegal* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le prograrnme des cours de Troisikme Cycle sur 1'Histoire de la Cartographie, organisés par le Département de Géographie de L'université autonome de Barcelone et par 1'Institut Cartographique de la Catalogne, a été consacré, pendant l'année ,?i la cartographie italienne. Les professeurs ont été: Marica Milanesi, coordinatrice du cours, professeur?i 1'Institut de Géographie de 1'Université de Pavie; Vladirniro Vaierio, professeur?i 1'Institut de Mathématiques de la Faculté d'hchitecture de 1'Université Frédéric II de Naples; Leonardo Rombai, professeur?i YInstitut de Géographie Interfacultatif de 1'Université de Florence; Emanuela Casti, professeur du Département de Gée graphie Morandini de 1'Université de Padoue. Cet article présente un résumé de leurs le~ons et une évaluation du cycle en général et du cours en particulier. During the acadernic year, a course on Italian cartography was held as one of the series of courses on the History of Cartography wich form part of the Post Graduate programme of the UAB and the Cartographic Institute of Catalonia. The lecturers who took part were: Marica Milanesi, course coordinator and lecturer in the Institute of Geography of the University of Pavia; Vladimiro Valerio, lecturer in the Institute of Mathematics in the faculty of Architecture of the University of Naples Federico 11; Leonardo Rombai, lecturer at the Interfaculty Institute of Geography of the University of Florence; Emanuela Casti Moreschi, lecturer in the Morandini Department of Geographie of the University of Padova. This article provides a summary of the different lectures and some comments on the series in general and on this particular course. * Institut Cartografic de Catalunya. Barcelona.

2 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 22,1993 Formando parte del programa de cursos de tercer ciclo sobre Historia de la Cartografia que organizan el Departamento de Geografia Humana de la Universidad Autónoma de Barcelona y el Instituto Cartográfico de Cataluña, el curso académico se dedicó a la cartografia italiana. Los profesores que impartieron este curso fueron: Marica Milanesi, coordinadora del curso, profesora del Instituto de Geografia de la Universidad de Pavia; Vladimiro Valerio, profesor del Instituto de Matemática de la Facultad de Arquitectura de la Universidad de Nápoles Federico 11; Leonardo Rombai, profesor del Instituto de Geografia Interfacultativo de la Universidad de Florencia; Emanuela Casti Moreschi, profesora del Departamento de Geografia Morandini de la Universidad de Padua. En este articulo se presenta un resumen de sus respectivas lecciones y una valoración del ciclo en general y del curso en particular. * * * Formant part del programa de cursos de tercer cicle sobre Histbria de la Cartografia que organitzen el Departament de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona i 1'Institut Cartografic de Catalunya, el curs acadkmic es dedica a la cartografia italiana. Els professors que impartiren aquest curs foren: Marica Milanesi, coordinadora del curs, professora de 1'Institut de Geografia de la Universitat de Pavia; Vladimiro Valerio, professor de 1'Institut de Matematica de la Facultat d'arquitectura de la Universitat de Nhpols Frederic 11; Leonardo Rombai, professor de 1'Institut de Geografia Interfacultatiu de la Universitat de Florkncia; Emanuela Casti Moreschi, professora del Departament de Geografia Morandini de la Universitat de PBdua. En aquest article es presenta un resum de les seves respectives lli~ons i una valoraci6 del cicle en general i del curs en particular. El Departament de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona, juntament amb la Cartoteca de Catalunya de l'lnstitut Cartografic de Catalunya, va planificar, a partir del curs acadkmic , I'organització d'un cicle de cursos amb el títol: Histdria de la Cartografia. Aquests cursos formen part del programa de tercer cicle de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona i és alhora obert a totes les persones interessades en el tema. Pel que fa a la seva estructura interna, el cicle fou dissenyat en sis seminaris realitzats amb una freqiihncia anual, en principi durant el mes de febrer. Els temes dels seminaris i les dates de celebració són1 aquestes: 162

3 HIST~RIA DE LA CARTOGRAHA. I11 CURS: LA CARTOGRAFIA ITALIANA - Curs : Introducció general a la histbria de la Cartografia. 30 i 31 de gener i 1 de febrer de 1990 (10 hores) - Curs : La cartografia de la Península Ibkrica i la seva extensió al continent americi. De 1' 1 1 al 14 de febrer de (10 hores) - Curs : La cartografia italiana. Del 17 al 21 de febrer de 1992 (16 hores) - Curs : La cartografia dels Pdisos Baixos. Previst per al mes de febrer de 1993 (16 hores) - Curs : La cartografia francesa. Previst per al mes de febrer de 1994 (1 6 hores) - Curs : La cartografia britinica. Previst per al mes de febrer de 1995 (16 hores) Fins al moment s'han impartit els tres primers seminaris. El primer, tal com s'ha indicat en la llista precedent, és de caire general; el segon, per raons bbvies, és dedicat a la Península Ibkrica, i, a partir del tercer, s'intenta seguir un ordre que respongui a l'evolució cronolbgica de la histbria de la cartografia a partir de l'aportació dels diferents paysos. Les coordenades cronolbgiques corresponen al període comprks entre l'edat mitjana --quan la histbria del país ho permet- i la darreria del segle m. El contingut de cada seminari respon a una estructura comuna: tractar amb el mixim rigor possible l'aspecte estrictament referit a la histbria de la cartografia del país objecte de l'estudi i també la seva faceta de caire cartoteconbmic, donant notícia del patrimoni cartogrhfic i de la situació de les cartoteques del país. Cal valorar de forma ben positiva la resposta que fins ara han tingut les conferkncies, tant per als alumnes que es trobaven a punt de doctorar-se com per a la resta del públic assistent, compost per professors universitaris, arquitectes, gebgrafs, bibliotecaris, arxivers, col.leccionistes, estudiants, erudits, etc. El Servei de programes d'actuació cartogrhfica i la Cartoteca de Catalunya es responsabilitzen de la publicació d'aquestes conferkncies dintre de la col~lecció Monografies. En el moment d'escriure aquestes ratlles, han sortit els volums corresponents a la cartografia italiana. Aquest escrit serh dedicat bhsicament a comentar el darrer curs, celebrat el mes de febrer de 1992, que tingué una durada de 16 hores. Cal precisar que la informació que es donarh a continuació correspon als textos escrits que estan en fase de publicació i que en algun cas no coincideixen amb la totalitat de les aportacions orals. Un cop feta aquesta exposició es pot entrar ja a comentar la participació dels quatre professors italians. El programa definitiu respongué al següent repartiment dels temes i del temps:

4 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 22,1993 LA CARTOGRAFIA ITALIANA Dilluns-Lunedi 18:OO-20:OO M. Milanesi: La cartografia italiana (I): Dalle carte ecumeniche agli universali. 20: 15-21: 15 V. Valerio: Osservazioni sulle proiezioni. Dimarts-Martedi 18:OO-19:45 M. Milanesi: La cartografia italiana (11): Le carte non ecumeniche. 20:OO-21:15 E. Casti: Cartografia e politica territoriale nella Repubblica di Venezia (I): La cartografia nautica. Dimecres-Mercoledi 18:OO-19:30 V. Valerio: Cartografia del Meuogiorno d'ltalia. 19:45-21: 15 E. Casti: Repubblica di Venezia (11): La cartografia amministrativa. Dijous-Giovedi 18:OO-19:OO E. Casti: Repubblica di Venecia (111): le carte a stampa. 19: 15-21: 15 L.Rombai: Cartografia nella Toscana e 1'Ztalia centrale. Divendres-Venerdi 18:OO-19: 15 V. Valerio: Atlanti italiani. 19:30-21: 15 L. Rombai: I1 patrimoni0 cartografico italiano. - Marica Milanesi, coordinadora del curs, és professora de 1'Institut de Geografia de la Universitat de Pavia. - Vladimiro Valerio és professor de 1'Institut de Matemkica de la Facultat d' Arquitectura de la Universitat de Nhpols Frederic Leonardo Rombai és professor de 1'Institut de Geografia Interfacultatiu de la Universitat de Florhncia. - Emanuela Casti Moreschi és professora del Departament de Geografia Morandini de la Universitat de Pidua. El curs fou inaugurat oficialment pel director de l'lnstitut Cartogrhfic de Catalunya, el senyor Jaume Miranda Canals, i la professora Marica Milanesi inicia el curs parlant de La cartografia italiana de l'edat mitjana al Renaixement. A nivell d'explicació introductbria, i de fet vhlida per al conjunt del curs, Marica Milanesi matisi el concepte de l'adjectiu <<italiana>> dins d'aquest context. El fet d'emprar aquest mot referit a l'edat mitjana, al Renaixement, i en general als segles anteriors a la consolidació d'itdia com a país, és, des del punt de vista histbric, bbviament impropi si ens atenim en termes moderns a l'actual concepte de cultura italiana. Fet aquest aclariment es considerara cartografia italiana la que fou produ'ida per les persones de llengua italiana, incloent-hi les que no eren de cultura exclusivament italiana, 164

5 aixi com també, cartografia que fou impresa a Itiíia i la cartografia del territori italii en el seu conjunt, prescindint del seu productor. El tema propi de la professora Milanesi fou dividit en dues parts: l'estudi dels mapes ecumbnics als mapes universals i els mapes no ecumtnics. S'entén per mapes ecumknics, la cartografia corresponent als mapamundis confeccionats a partir del segle XIV amb la informació coneguda fins, en aquell moment; els mapamundis del segle xv basats en una síntesi entre fonts clissiques, relació de viatgers d'kpoca i cartes nhutiques; i, finalment, la cartografia ptolomeica. S'entén per mapes universals els que ja comprenen la totalitat de la superfície terrestre (a partir del segle XVI, pel que afecta als cartbgrafs italians). El concepte mapes no ecumknics es refereix als que es limiten a hrees més redui'des. Dins de la cartografia corresponent a la primera part, l'autora cita, com a primer producte cartogrhfic conegut, el mapamundi de Fra Paolino, datat el 1320 aproximadament; i Pietro Vesconte, coetani de Fra Paolino, com primer autor conegut amb certesa d'una carta nhtica. Vesconte modifica el perfil del Mediterrani segons la interpretació de Fra Paolino, creant aixi el model del mapamundi italii del segle xv. Altres autors de primer ordre estudiats en aquest apartat són Fra Mauro i Andrea Bianco, tots dos corresponents a la cartografia del segle xv considerada com a ecumknica. Pel que fa al tercer tipus de cartografia ecumknica, la ptolomeica, s'inicia amb la difusió dels textos i mapes de Ptolomeu, a partir de la traducció feta del grec al llatí cap a 1410, aproximadament, i altres traduccions posteriors. A partir del segle XVI els mapes ecumknics passen a ser considerats universals. Florkncia i Venbcia són els dos centres bhsics d'aquesta producció, especialment Venbcia, que esdevé la capital de la cartografia europea fins al darrer decenni del Cinquecento, moment en qui: Arnsterdam pren la toma en el desenvolupament de les tkcniques de la producció cartogrhfica a Europa. Pel que fa a les cartes no ecumkniques, l'autora tracta dos grans temes: les cartes niutiques i la cartografia de Terra Santa. En el primer cas, cita novament Fra Paolino i Pietro Vesconte i altres cartbgrafs com ara G. Benincasa, Gastaldi i Magini. Per a la cartografia especifica de Terra Santa, Paolino (circa 1320), C. Clavus, i O. Magnus. La cartografia del nou continent també té una certa preskncia grhcies especialment a l'aportació de Gastaldi. \ La professora E. Casti-Moreschi, de la Universitat de P'adua, presenti3 una proposta de cartografia de la República de Venbcia no com un exemple regional d'ltilia, sinó com a exemple d'una de les moltes realitats polítiques autbnomes que constitueixen el territori italii. Són variades les cartes venecianes que es conserven: niutiques, administratives, descriptives, tant qualitativament com quantitativament. L'autora ha tractat per separat la cartograíia produi'da a Venbcia i la que prové de l'exterior de la República. La cartografia nhtica veneciana, a causa de les peculiars condicions d'una ciutat oberta al món, rep la influkncia de les experikncies cartogrhfiques fetes des de l'ex-

6 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 22,1993 terior. Venbcia albergava tallers i laboratoris, molts dels quals amb una estructura familiar, que produien cartografia nhutica, una bona mostra de la qual es conserva al Museu Correr. També cal considerar la tasca duta al territori venecia per cartbgrafs d'altres regions, com ara l'atles del genovbs Pietro Vesconte, del 1318, i el mapa de 1'Adrihtic de G. Benincasa, anconbs, del L'element característic de les cartes nhtiques del s. XIV es el rigor enfocat a unes exigbncies de tipus prhctic, amb una decoració austera, ja que es consideraven eines de treball per a la navegació, perb que varia al llarg del segle xv, quan l'expansió veneciana cap a altres societats féu que, per infiubncia directa, les cartes nhtiques venecianes es convertissin en peces més decorades i miniades. Pel que fa als mapes administratius del territori venecih, cal valorar-10s com a producte d'unes necessitats practiques derivades de la idea de crear un estat i que, per tant, precisava la mkima informació relativa al territori. La República veneciana és el primer estat que es forneix d'un aparell cartografic administratiu propi. Els mapes administratius s'afermen al llarg del segle x v, tot i que fins al segle XVIII no esdevenen un element de consolidació nacional. Tota aquesta producció es conserva, normalment en forma de manuscrit, en els arxius venecians. A partir de la invenció de la impremta, cal tenir en compte la cartografia impresa. La peculiaritat de Venbcia, en tant que ciutat situada entre Orient i Occident, creh un món cultural d'alt nivell i, de retop, una gran presbncia del món de la impremta des dels seus orígens. El missatge informatiu de la cartografia canvia: deixa d'anar destinada a un grup limitat i específic i passa a gaudir dels avantatges de la impressió múltiple pel que fa a la seva difusió. El paper del cartbgraf esdevé molt important. Cal destacar Giacomo Gastaldi, que va treballar durant el Cinquecento i que col.laborh fonamentalment en el camp de la topografia, Giovanni Matteo Contarini, B. Bordona, Niccolb Nelli, Forlani, Camoccio, Zenoni i Sanuto. Al segle XVIII, Venbcia tingué la figura del gran cartbgraf Vincenzo Coronelli, autor de dos grans globus, un de celestial i un de terrestre, de 4,5 m de dihetre, confeccionats a París entre 1681 i 1683, on encara es conserven. És, a més a més autor de tres grans atles: L'Atlante Veneto, II Corso Geografico Universale i l'lsolario. La influbncia coronelliana es troba en cartbgrafs posteriors, com Zatta, i els impressors Santini i Remondini. Els documents cartogrhfics són, en el cas del Veneto, administratius, informatius o divulgatius. En el primer cas, la imatge cartogrifica sol anar acompanyada d'una documentació escrita que forma part de l'estructura del propi document; en el cas de la cartografia informativa o divulgativa, la informació escrita té una funció orientativa de caire conceptual o ideolbgic. El professor Leonardo Rombai tracth el tema de la cartografia toscana dins del període comprbs entre els segles xv i XIX. Com a primer pas, l'autor comenta la presbncia de les imatges cartogrsiques, especialment ciutats, que apareixen en les obres dels 166

7 HIST~RIA DE LA CARTOGRAFIA. 111 CURS: LA CARTOGRAFIA ITALIANA pintors italians més famosos: Cirnabue, Giotto, Masaccio, B. Angelico, Ghirlandaio, Botticelli i, sobretot, P. della Francesca, Ucello, Gozzoli, Baldovinetti i d'altres més posteriors, incloent-hi el mateix Leonardo da Vinci. Quasi simulthniament, la redescoberta de l'obra de Ptolomeu va influint en l'evolució de la cartografia Toscana. La Geographia de l'autor d'alexandria fou tradu'ida del grec al llati entre el 1406 i el 1410 i va tenir altres traduccions en anys posteriors. També la Cosmographia de Ptolomeu fou objecte de diverses traduccions. El coneixement a Occident d'aquestes dues obres permeté recuperar els coneixements científics que s'havien experimentat ja als primers segles de la nostra era. Durant el Cinquecento avanqat, la Toscana renaixentista ofereix, dins del panorama italii, una aportació important en el camp de la confecció de la cartografia, pel que fa a les escales grans. Novament els pintors hi tenien molt a dir. Les ciutats de Florkncia, Siena, Pisa, Lucca, etc. desperten l'interks d'aquests artistes i dels cartbgrafs amb un resultat productiu abundant i selecte. Aquesta aportació suggereix la necessitat de crear la figura i especialment la formació del cartbgraf. Aixb succeeix i va evolucionant i avanqant fins al segle xvm, d'acord amb els nous coneixements geomktrics, astronbmics i matematics que s'anaven incorporant en aquest camp, procedents ja d'altres latituds. Com a peces basiques per a la histbria de l'amplia producció cartografica toscana cal esmentar: Carte generale della Toscana, del 1784; Carta geografica del Gran Ducato di Toscana, escala 1: , Venkcia ; Gran Ducato di Toscana diviso nelle sue Province, de Bartolomeo Borghi, editat a Venhcia per Zatta el 1738; Pianta della citta di Firenze rilevata esattamente nell'anno 1783 e dedicata al Granduca Leopoldo, dissenyada per Francesc0 Magnel1i;Pianta della citta di Firenze nelle sue vere misure colla descrizione dei luoghi pi& notabili di ciascun quartiere, feta el per Ferdinando Ruggeri; Carta militare del Regno d'etruria e del Principat0 di Lucca de G. Bordiga, 1: , editada el 1806, i {'Atlas d' A. Zuccagni Orlandini del A partir de 1820, aproximadament, la cartografia Toscana entra en una era clarament cientifica que la va conduint cap a l'ens cartogrhfic d'estat i li permet un ús acientifio del territori, d'acord amb la nova situació política que es produeix a Italia durant el segle xuc amb les reformes administratives. També va permetre avanqar i participar connectant amb cikncies relacionades amb el món de la natura, com ara la geografia, la geomorfologia, la pedologia, la hidrologia, la bothica, o bé la lingüístics, per parlar d'un altre camp. Tal com s'ha comentat en la primera part d'aquest escrit, els cursos de cartografia tenen un doble vessant informatiu, el relatiu a la histbria de la cartografia del país estudiat -per tant el que hem tractat fins ara- i el que es refereix al seu patrimoni cartogrhfic i a altres punts que afecten la branca de la cartoteconomia. Dins del curs de

8 cartografia italiana, aquest aspecte fou tractat pels professors Vladimiro Valerio i Leonardo Rombai, d'acord amb els titols que consten en el programa. El professor Vladimiro Valerio parlh sobre tres temes: unes observacions sobre les projeccions cartogrhfiques, la cartografia del mezzogiorno i l'estudi esmentat sobre atles italians. Per diferents motius, el llibre que l'lnstitut Cartogrhfic de Catalunya té en fase de publicació només inclourh la part referent als atles italians; la part corresponent a la cartografia del mezzogiorno és previst que surti publicada aquest any 1992 a Ithlia i d'aquesta manera completarh l'esmentat llibre que prepara l'lnstitut Cartogrhfic de Catalunya. El treball sobre els atles és un estudi llarg i documentat que abrasa els 350 anys que van des del segle XVI fins a la meitat del segle XIX. S'inicia amb unes noticies d'arrel histbrica referides a la cartografia nhtica medieval en tant que precedents dels Isolarios, que com el seu nom indica són reculls cart~gr~cs destinats a illes i arxipblags. L'altre model d'atles -tot i que usar el mot atles resulti en aquest moment un anacronisme- el formen els Atles de ciutats. El primer isolari s'imprimí al voltant de 1485 i és obra de Bartolomeo dalli Sonetti. Alguns altres autors d'isolaris són B. Bordone (1528), T. Porcacchi (1572), Ferretti (1580) i, com a mhxima figura, el venecih Vincenzo Coronelli. Les representacions de ciutats formen també els corpus dels atles produi'ts a Ithlia fins a l'bpoca del Renaixement. L'obra precursora fou el Supplementum Chronicarum de Jacobo Foresti, que veié 17 edicions des de 1483 fins a 1581, per tant, al llarg de tot un segle. Uns altres noms esmentats pel professor Valerio són els de F. Bertelli, D. Bertelli, Camoccio, G. Ballino, F. Valegio, P. Bertelli, G. Orlandi, G. Lauro, F. Gal10 i, novament, la gran aportació de Vincenzo Coronelli. L'estudi continua amb una contribució referida als atles histbrics i als atles geografies publicats a Ithlia durant els segles XVII i xvln, i la primera meitat del XIX. Ací es tanca la informació de tipus general sobre el tema dels atles italians tractats en funció de la seva forma i de la seva estructura interna. I s'entra ja en un detallat estudi dels atles a partir del seu lloc de publicació: correspon a les ciutats de Venbcia, Milh, Ton', Gbnova, Toscana, Roma i Nhpols. Per ernfasitzar algun aspecte, citaré la documentada informació sobre l'obra del ja repetidament anomenat Vincenzo Coronelli, fundador de 1'Accademia degli Argonauti i artífex d'una ingent aportació cartogrhfica a nivell europeu produi'da des de Venhcia. Fou autor, entre moltes altres obres, de Calendari0 perpetuo sacro profano, publicat el 1673 quan només tenia 16 anys, Atlante veneto, el més important recull iconogrhfic realitzat mai a Ithlia, Isolario, Corso geografico, Teatro della citta, Libro dei Globi i Specchio del mare. També cal fer un breu comentari sobre els atles produi'ts al regne de Nhpols ja que en aquesta ciutat es va publicar 1'Atlante del Regno di Napoli, el primer atles nacional italih, a cbec de Maria Cartaro, I'any Uns altres titols i autors que cal esmentar

9 són: Accuratissima e nuova delineazione del Regno di Napoli, con le sue provincie, possiblement obra de F. Cassiano de Silva, I'any 1692, com a primer atles fet a Nipols; l'obra general duta a terme per Paolo Petrini, la producció marítima i regional i els atles generals i universals produ'its a Nipols. Tanmateix, I'aportació procedent de les altres regions italianes és abundant en quantitat i en qualitat. Pel que fa a l'aportació de Leonardo Rombai sobre el patrimoni cartogrific italiii, cal partir de la premissa de la gran riquesa d'aquest patrimoni dins, bbviament, del patrimoni cultural general del país. Els primers autors que donaren notícia d'aquest patrimoni específic foren G. Marinelli, que féu una aportació important sobre aquest tema en el primer Congreso Geografíco Italiano de 1892 i l'any 1881 ja havia publicat un assaig sobre la cartografia veneta, i R. Almagih, i que I'any 1921 la idea de recollir un corpus del material cartogrhfic conservat als arxius i a les biblioteques. Entre els centres més importants dipositaris de cartografia a Ithíia s'han d'esmentar els següents: Museo de San Martino (Nhpols), Museo Correr (Venbcia), Palazzo Pubblico (Siena) i Museo Topografico Fiorentino e della Raccolta Achile Bertarelli (Flor6ncia). El professor Rombai explica la situació en qui? es trobava Itdia fins als anys setanta a nivell de tractament tbcnic del material -catalogació, classificació- i també de problemes de caire metodolbgic i econbmic. La idea de trobar una solució que donés forma a un cathleg cartografic era vigent tot i la presbncia de certes i inevitables dificultats. A partir dels anys vuitanta es presenta una situació més favorable i fins a cert punt es produeix un procés de redescobriment de la cartografia antiga, alhora que creix la seva difusió no solament entre els especialistes sinó també a nivell divulgatiu i entre el món editorial per a la il.lustraci6 de les obres presentades amb un cert luxe. El tema de la cartografia i la iconografia urbana és dels més adequats per a aquest tipus d'il.lustracions i és ben patent a Ithíia la presbncia de nombroses monografies de ciutats fetes a partir de les imatges cartogrhfiques conegudes. Avui en dia són nombrosos els arxius que han iniciat la publicació dels seus fons cartogrgfics seguint les normatives de catalogació adoptades internacionalment. També és ben actual una campanya a favor de la inventariació i la catalogació del patrimoni cartograc i iconogrhfic italih. La situació és diferent segons els centres. Rombai dóna sobre aquest punt un gran luxe de detalls no especificables ací. En general, es pot dir que pel fet de tractar-se de fons rics i molt abundants en nombre, la situació real es troba en el seu conjunt en un estat més aviat incipient. Són molts els punts que cal resoldre a fi de prendre decisions unithries. El fet que el material cartogrific no és ni l'únic ni el principal problema dels arxius i de les biblioteques fa que tots aquests projectes avancin a poc a poc. D'altra banda, Ithlia té un dels patrimonis cart~gr~cs més rics -potser el primer com diu Vladimiro Valerio---, situació que requeriria que la seva recuperació i consolidaci6 s'hagués de considerar dins de l'hbit de la cultura internacional. l

10 DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGR&ICA, 22,1993 Com a resum i conclusió d'aquesta hplia i documentada llisó, Rombai proposa una acció conjunta i un intercanvi d'informació entre arxivers i bibliotecaris, d'una banda, i historiadors de la cartografia, de l'altra. La necessitat d'incidir rhpidament en aquesta qüestió, a partir de l'actual experibncia, aconsella treballar amb una fitxa relativament simple, i, si és possible, dins del món de l'automatització, per poder gaudir-ne els avantatges. Uns altres projectes que convindria dur a la realitat són la creació d'una base de dades ampliable, la creació de cartoteques amb informació zonal i tot el que fa referbncia a la conservació del patrimoni en bones condicions físiques. Són onerosos, és cert, per6 decisius per aconseguir les fites desitjables. La publicació del volum amb tota la informació -que aquí s'ha resumit tant com ha estat possible- és prevista per a aquest any La presbncia del gran aparell bibliogrhfic que acompanya cada capítol permetrh d'ampliar aquests coneixements. El cicle en el seu conjunt té com a objectiu difondre un missatge cartogrhfic que arribi a una sbrie de centres aptes per rebre'l i per usar-10 a favor dels seus interessos professionals o personals, entre els quals hi ha, evidentment, el món universitari. És per aquest motiu que cal valorar positivament l'acord entre el Departament de Geografia Humana de la Universitat Autbnoma de Barcelona i la Cartoteca de Catalunya de 1'Institut Cartogrhfic de Catalunya. Si realment s'aconsegueix una incidbncia més gran de la preskncia de la cartografia en les facultats universitbies, el cicle haurh acomplert els objectius que es va proposar en el moment que va ser dissenyat. 170